El perquè de tot plegat és difícil de trobar i llarg d'explicar. A les raons objectives que procurem exposar se li en barregen de subjectives que transmetem tot i que ens esforcem en que no sigui així. I és que l'entorn ens afecta. A molts directament com a mitjà de transport truncat. A d'altres, com a culminació d'una sèrie de despropòsits que es cultiven a la capital de l'estat i que ens envien a que floreixin al nostre país. Per uns quants, però, també els hi afecta professionalment, ja sigui directament com indirecta en quedar malmès el nom de la seva professió.
Tot i que tot això és més complicat del que sembla, hi ha un culpable evident: els inútils. Ai! perdó! volia dir: els governants. I on comença aquest error? Doncs potser per aquí:
A simple vista no s'hi veu error. Però si tenim en compte la branca d'infrastructures i, per tant, dels qui decideixen i tallen el bacallà sobre les polèmiques obres, ens trobem amb això:
Magdalena Alvarez (la crack):
Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Complutense de Madrid (1975)
Victor Morlán (el Salvador):
Advocat
Josefina Cruz:
Llicenciada en Geografia i Història. Universitat de Sevilla (1973)
Be, potser encara no s'hi aprecia gran cosa... i si comparem?
Ministeri de Sanitat:
Ministro de Sanidad y Consumo, Bernat Soria Escoms:Es doctor en Medicina y Catedrático Extraordinario de Medicina Regenerativa. Ha sido presidente de la Sociedad Española de Biofísica (1997-2000), de la Sociedad Española de Ciencias Fisiológicas (1996-98), de la Sociedad Española de Diabetes (2000-2004) y presidente la Federación Europea de Sociedades de Biofísica (2003-2005)
Ministeri de Justícia:Ministro de Justicia: Mariano Fernández Bermejo:Licenciado en Derecho por la Universidad Complutense de Madrid, en noviembre de 1969. 3 cursos de doctorado con calificación sobresaliente (curso académico 1973-74). Experto en Derecho Comunitario por la Universidad Complutense (1998)
I aquí ho tenim. Si ningú s'imagina un ministeri de sanitat sense un metge al capdavant, o un de justícia sense un llicenciat en dret com a màxim responsable, per què s'ha d'assumir que al ministeri de foment la ministra sigui una economista, el número dos i màxim "expert" (juas! juas!) en infrastructures sigui un advocat i la número tres una historiadora? Es podria pensar que al capdavant només cal algú amb caràcter de líder que es deixi assessorar pels tècnics que pengen d'ell. Però no ens enganyem: això és Espanya i aquí el que s'estila és el "yo mando, yo decido". I sense haver de dir que hi ha milers de professionals amb capacitat de lideratge de sobra, només cal centrar-nos en que la senyora Àlvarez és tirant cap a inepte.
A tot això cal afegir la punta de la piràmide: el president del govern espanyol. Algú qui per electoralisme és capaç d'imposar una data irreal i inassumible per poder-se fer una foto i penjar-la a la seva col·lecció, sense fer cas dels tècnics qui, de ben segur, li dirien, està clar que amb bones paraules, que està boig. Ja es sap que a qui no li costa res dir "aprovaré el estatuto que salga del Parlament de Catalunya!" sabent que després se'l cardarà pel davant i pel darrera, no li ha de costar res dir: "que hasta Junio no puede estar? Pues yo digo que estará el 21 de Diciembre!"
I des d'aquí no ens quedem curts. Aquí tenim el senyor Nadal qui, no més preparat que els seus homòlegs de Madrid, es dedica sempre a defendre (amb termes militars, tindrà nostàlgia de la dictadura?) els seus caps de la capital. Perquè no cal oblidar que PSC no és més (i per culpa dels seus dirigents, que així ho han volgut) que la sucursal del PSOE a Catalunya. I aquest individu en qüestió té la mala costum de mossegar per defendre's. Sense capacitat per a major argument, criminalitza la constructora qui, al cap d'avall, està a les ordres, desitjos i, encara pitjor, antulls dels polítics que ell tant defensa i venera.
Patètic tot plegat.
Aquests dies hi ha molts temes irritants i que m'irriten. Incapaç de trobar el desirritador que em desirriti, em trobo amb la irritació suprema, la que sento a partir de mig paladar i fins a la pilota de ping-pong que em vaig empassar a l'adolescència i se'm va quedar entravessada a mig coll formant la nou: un mal de gola d'espant.
