aujourd'hui

Feia dies (molts dies) que no publicava res. No per manca de coses a dir sinó de temps per a fer-ho. Avui he constatat (reconstatat, més ben dit, perquè ja ho tenia prou clar) que uns bons esquís valen el seu pes en or.

La setmana passada vaig esquiar dos dies en una neu de pena. Era quasi aigua i només pressent a la pista (és desesperant estar al telecadires i veure herbes, roques i terra a sota). Vaig esquiar, però, força be en dur uns esquís de gamma alta que vaig llogar.

Avui, mercès a les nevades i el fred d'aquesta setmana, la neu estava genial. Feia un goig enorme veure totes les muntanyes totalment nevades, sense cap clapa enmig. L'estació, aquest cop diria que mercès a les eleccions generals, estava força buida, pel que l'esquí era fàcil i còmode. He esquiat, però, molt pitjor que el cap de setmana passat. La culpa? els esquís que duia. I és que avui he dut els esquís de mon germà que són, de llarg, els pitjors esquís de la història. Cada vegada que me'ls poso me'n penedeixo (però com sóc ruc, amb el temps se m'oblida i hi torno a reincidir). No ho entenc perquè no són gaire antics, però és que preferiria els esquís amb els que esquiava de petit!

Total, que la culpa és veritablement meva i no d'aquests esquís pestes. La culpa és meva perquè me n'hauria de comprar uns. Dissortadament, cada cop que vaig a comprar-me'ls se m'apareix una verge: La Verge del Puny! i a mi, és clar, se'm tanca el puny pensant en que mai no rendibilitzaria la inversió.

Aujourd'hui, però, no ha estat només esquí. Ha estat 7 hores de cotxe (3,5 anant, 3,5 tornant) que han donat per molts temes de conversació en que no hem canviat el món, però si que l'hem repassat. I he rebut 2 notícies força importants.

La primera, que l'he rebuda en el trajecte d'anada, és que la germana gran de na Sascha està embarassada! Això comporta un cert vertigen ja que he recordat quan feia 1er de BUP i pels passadissos em creuava una noia de COU que em semblava maquíssima, que va resultar ser la germana de na Sascha i que han passat tants anys que ja serà mare! (clar, ja han passat 12 anys!!!)

La segona notícia, rebuda en el trajecte de tornada, és que un company d'universitat es casa. Quan m'ha sonat el mòbil i he vist el seu nom, val a dir que de seguida he sabut que em donaria aquesta notícia. Efectivament, m'ha preguntat si estava ben assegut, perquè m'havia de dir quelcom que em faria caure de cul. Altra vegada una notícia que em recorda el pas inexorable del temps. Avui que, precisament, parlàvem del complex de Peter Pan que patim els que estàvem al cotxe.

Finalment, i per arrodonir el dia, hem arribat d'esquiar anant directament, tots tres, a votar abans de passar per casa. A la taula electoral hi havia, pobreta, una amiga nostra a qui li ha tocat pringar. Tornat a casa, me n'he assabentat que la cançó que anirà a l'eurovisió serà la del bonafont, la qual cosa m'ha fet gràcia (molta gràcia, la veritat) perquè si bé l'eurovisió me la bufa de tota la vida, aquest cop serà divertit veure la cara de la gent en veure aquest freak!

Ui, i demà cap a Barna que tinc un curs. Apa, a llepar cues... quin horror!!!