però a veure...

...què collons he menjat avui per haver-te de visitar tant?

qui truca ara?

M'acaba de trucar, es veu que recent tornada de vacances (encara estava al taxi venint de l'aeroport), una persona amb qui feia força temps que no hi parlava. Deia que els darrers dies, sense saber perquè, tenia moltes ganes de parlar amb mi.

I jo, que ja tinc uns anyets, de seguida he sabut per què.

Al cap de l'estona m'ha explicat que segueix soltera i que acaba de tenir un desengany, ojito, amb un italià que havia vingut per un sol mes i que, coses de la vida, el dia abans de marxar li va confessar que a Itàlia l'espera la seva xicota i que millor deixar-ho estar. (serè jo l'únic a qui no li sorprèn això venint d'un italià com d'un argentí?)

Laments diversos de l'estil que no entén com porta quatre anys sense parella (que realment en són tres i poc, que si fa dos que surto amb la meva xicota i portava un any i poc de solter... els números canten!)

I jo què vol que hi faci? prou en tinc jo amb la meva pena, que porto 3 mesos que anar a treballar és un suplici (m'han canviat de grup i el meu nou cap i jo som incompatibles).

Però be, tal dia farà un any i la feina millorarà (o jo em moriré del mal de ventre que em produeix). I al proper desengany tornaré a rebre una trucada. I el fred marxarà (perquè no vegis quin pal em fa haver d'anar a jugar a tennis ara amb la rasca que fot!)

Realment cal?

Realment cal carregar-se un mite de la meva infantesa fent aquest trunyo?

No cal per pel·lícules de tot. I menys encara esforçant-les per a que siguin dolentes.

Ni de conya la veure. Jo em quedo amb el record del bo!

és evident que me n'he posat massa...

Tinc les mans que fan pena. Quan arriba el fred se'm ressequen fins al punt que m'acaba sortint sang pels artells o nusos (no sé si el significat d'aquestes dues paraules és exactament la de "nudillos" però me la jugo) de les mans.

Total, que tanta pena em fan que m'he posat crema. I me n'he posat tanta que em rellisca el ratolí de l'ordinador. Em patinen fins i tot les tecles!

Doncs això, que és evident que me n'he posat massa.

Mindundi

Algú s'ha sentit mai com un mindundi?

Doncs en això estem...

de sancions

Fa uns dies hi va haver força polèmica perquè algú va insinuar que els periodistes que cometen errades en la llengua que escriuen, en aquest cas el Català, haurien d'ésser sancionats.

Evidentment, els periodistes no van trigar a deixar-lo com un drap vell.

Per contra, jo aniria un pas més enllà. Com pot ser que se li doni un títol de periodista a algú que no sap escriure sense cometre faltes? Quin nivell tenen les facultats de periodisme? Algú s'imagina que els metges entressin en còlera si algú insinués que caldria sancionar-ne als que confonguessin el cor amb el fetge? O algú s'imagina un enginyer que no sàpiga sumar? un perruquer que talli orelles o un informàtic que no sàpiga fer anar l'ordinador?

Si, si, es podria dir que tots els exemples que he dit són més greus. Però és que per un periodista la llengua és la seva eina de treball, i l'hauria de dominar prou com per no tenir cap mena de temor a la imposició de sancions. Més encara havent-hi les eines de correcció automàtica que hi ha avui en dia. Si fins i tot l'Enciclopèdia Catalana es pot consultar gratuïtament per internet!

Tampoc vull ser injust posant a tots dins d'un mateix sac. Perquè és cert que hi ha molts professionals del periodisme que pel que fa a la llengua són molt correctes.

Però fins que trobar errades als diaris deixi de ser un entreteniment ben fàcil i passi a ser un exercici de la màxima dificultat; o fins que no arribi el dia en que a televisió espanyola o en qualsevol film doblat al castellà (perquè els errors no es fan només en Català) deixi de sentir "la dije que se fuera" (que tots sabem que el leísmo i el laísmo són trets característics de certes zones, però no fa de bon ús quan es pretén parlar un castellà neutre. O a cas hem sentit mai un accent profundament andalús, o gallec, o català, o aragonès... presentant el telediario); fins que no es deixi d'errar amb tanta facilitat dins d'un món professional en que no s'hauria, jo no sols estic d'acord amb les sancions, sinó amb revisar uns estudis que avui en dia no garanteixen que la totalitat dels seus llicenciats dominen una eina essencial per a la seva feina.

A tot això, la crítica fàcil a la meva opinió seria cercar alguna incorrecció (que segur que la hi ha) en el meu text. Val a dir, però, que jo només tinc el nivell C perquè sóc de ciències i prou feina he tingut amb les meves eines de treball.

fins els...

Doncs això, que m'agradaria poder cridar ben alt:

"n'estic fins els collons!"