em treu la son

al llit resto amb les parpelles aclucades però els ulls ben oberts.

m'ha sobrevingut, com tantes altres vegades des de fa un temps, el mateix pensament.

em sembla que no estic preparat per acceptar que algun dia, com tothom, he de morir.

potser encara falten 70 anys, però el temps avança inexorablement.

tot era més senzill quan era creient.