pensant en Juli Cèsar

Recordo que un cop vaig llegir que en Juli Cèsar es sentia profundament acomplexat en comparar-se amb Alexandre El Gran, ja que a la mateixa edat que tenia en Cèsar en aquell moment, l'Alexandre ja havia conquerit el món conegut i conegut la meitat del món que quedava per conèixer. En Juli Cèsar, per contra, no havia encara fet res de prou entitat com per ésser recordat.

Fa pocs dies vaig entrar als meus vint-i-últim. Penso en el Juli Cèsar i entenc el seu sentiment. Perquè se m'acaben els vint i no he viscut amb la intensitat que hauria desitjat. Sento un avorriment molt gran a quasi tot instant. Una sensació de bloqueig en no saber què canviar ni tenir idea de com fer-ho.

Envejo la gent amb iniciativa. La gent emprenedora. Aquells que saben reinventar-se.

Sobretot, admiro la gent que sap gaudir i que s'ho passa bé. Que senten que el seu temps val la pena. A mi se m'escola entre els dits. Com al Juli Cèsar. Sols que ell va acabar aconseguint el que tant anhelava.