El racó de l'Antoni

manel

noreply@blogger.com (bellosoli) — Mon, 16 Nov 2009 23:04:00 +0000

Feia tant que no trobava res que m'agradés que encara em sorpren que em puguin arribar a agradar tant. De casualitat els vaig conèixer en un concert gratuït per Santa Tecla i tant em van fascinar que a la paradeta que tenien em vaig comprar el cd. I des d'aleshores que no paro de sentir-lo.

El més sorprenent del cas és que al concert, ara fa dos mesos, la gent cantava les cançons, se les coneixia, i jo no sabia ni d'on havien sortit. Pel que no em podia deixar de preguntar... en quin món visc jo?

què era el que ens divertia?

noreply@blogger.com (bellosoli) — Tue, 13 Oct 2009 22:40:00 +0000

És tan tard que no vull ni pensar-hi. Com tampoc pensaré en la data del darrer post que vaig penjar. Me'n faig creus que ja faci tant. No he deixat de pensar posts de la primera a la darrera paraula, però sempre al cotxe, anant i venint i sense possibilitat d'escriure'ls, deixant que les paraules es perdin en el meu oblid.

Sempre em pregunto què era el que tant em divertia de sortir de nit. De vegades he pensat en l'edat, les obligacions o la companyia. Sovint he cregut que l'emoció de lligar ho feia tot més divertit. Però mai no concloc res perquè, veritablement, res no em convenç.

Tampoc sóc tan gran com per no divertir-me sortint de nit. Que no en tinc ni trenta! La feina m'exigeix molt, però els caps de setmana són ara més meus que quan els havia de patir estudiant o passar amb remordiments per no fer-ho. I la companyia... els amics amb qui tan bé m'ho passava segueixen sent-hi i sent-ho. Tot i que ens veiem amb molta menys freqüència, infinitament menys. I quan ens trobem, ja no ens ho passem ni de bon tros tan bé com abans.

I aquí sempre torno a les primeres hipòtesis. És l'edat? les obligacions? serà que tots estem lligats? I reduint a l'absurd concloc una i altra vegada que no són aquestes tres raons: som més joves que molta gent que surt "a donar-ho tot". La feina ens prem, però no tenim ni fills ni hipoteques. I si, l'emoció de lligar no hi és, però recordo que en aquells anys alguna època també vaig tenir xicota i, tot i així, m'ho passava de collons. Em quedo, doncs, sense una resposta que el plagui.

No obstant, avui, me n'he adonat d'una cosa. Quan ens reunim som els mateixos que sortíem fa anys. Però aleshores rèiem i fèiem l'ase tota la nit, dient xorrades que només a nosaltres ens podien fer gràcia. Resumint amb bromes la setmana viscuda. Culminant la convivència a les aules amb una bona sortida.

El que ha canviat és que ens vèiem cada dia durant tot el dia. I ara no ens veiem més que un cop cada sis mesos. El que fa que ja no ens divertim és que ja no tenim gaires coses a dir perquè cada cop tenim menys en comú.

És aquest el drama de fer-se gran? tenir cada cop un món més petit?

Esgotadament avorrit

noreply@blogger.com (bellosoli) — Tue, 24 Mar 2009 16:35:00 +0000

Em sento esgotadorament avorrit. Més i tot que aquesta merda d’ordinador que se’m queda una estona penjant cada mitja frase que escric. Això és un dels factors que m’ha dut a deixar de treballar una estoneta mentre redacto aquesta entrada. Els altres motius seria l’escaqueig general de l’oficina que fa que ara m’hi trobi sol. L’un sempre passeja per l’obra ja que és més distret. L’altre tenia hora al metge a mig matí a Barcelona, pel que clar, ha treballat dues hores i se n’ha anat fins demà. Per què sóc l’únic pringat que es posa el metge sempre (tot i que això suposi retardar la visita un mes més) a primera o a darrera hora? L’altra se n’ha anat també per l’obra però s’ha endut l’ordinador... escaquejada màster? I finalment el cap, que aquest és un cas excepcional de driblar la feina. I si, es podria dir que és el cap, però tampoc és tan cap, que tenim la mateixa categoria dins l’empresa sols que la crisi té aquestes coses i ara em toca pillar.

I bé, a mi m’és igual haver d’estar per sota d’algú que de la meva categoria, i no fer de cap quan ja n’hauria de ser. L’ego és esgotador si hi has de lluitar cada dia. Millor no fer-li cas. I tampoc m’importa massa que la gent foti el camp i s’ho passi tot més o menys pel forro. Aquí no sóc el responsable i no me’n faré mala sang. Em toca més els ous haver de carregar amb feina que no em toca i que, a més, repercutirà en favor d’un altre que se’ls toca ell mateix. Perquè clar, la situació és la llet, tinc una categoria que ara no exerceixo suposadament, però la meva feina està constant d’exercir-la per tal de fer la feina d’algú que l’hauria d’estar fent però que no la fa mentre aquest algú se’n va a esmorçar, post-esmorçar, dinar, “migdiar”, berenar i al gimnàs. Si, gestió se’n diu. I, finalment, jo no hauré complert els objectius que tinc assignats perquè m’hauré passat mig any fent tasques que no em computaran en producció, i un altre si que els acomplirà perquè jo li hauré estat complint les feines. Collonut.

La feina de picar pedra ja fa molt que la se fer, pel que l’experiència d’ara no m’està aportant res en el professional. La de gestionar amb el client/propietat és la que més m’interessa d’aprendre. Aquesta, clar, si que la fa el cap. Això si, a l’estil de la vella escola (dinars). Algú més a part de mi considera tan arcaica com penosa la pràctica dels dinars? Realment cal acontentar la panxa d’algú per obtenir resultats? Em sembla lamentable. Ni he convidat ni penso convidar mai a ningú. Com no permeto que m’ho facin a mi. La feina ben feta i a dinar a casa, que segur que és més sà.

I clar, en el fons estic content d’estar on ara estic perquè almenys no estic on em van “col•locar” fa uns mesos. Deixant de dependre dels meus caps per anar a una altra delegació radicalment diferent, on no feia res més que picar números com un autòmata. No tinc res en contra d’aquesta feina, però no és el que jo cerco. Ara, almenys, ja no estic en aquella cova fosca.

És cert que fins ara no m’he hagut de preocupar per perdre la feina (tot i que d’ara en endavant ja veurem...). Això és un gran què tenint en compte con estan les coses. Però si que és cert que la meva progressió està més aturada que la negociació del finançament. I clar, portant 2 anys i mig a l’empresa hauria d’estar pujant com l’espuma. Fa un any estava més amunt que ara. Just fa un any quan tenia d’altres ofertes que rebutjava. Ara començo a creure que vaig errar no només rebutjant aquelles empreses sinó, fins i tot, entrant a l’empresa en la que estic.

Sento una motivació nul•la per seguir endavant. Però les sortides són escasses. Realment és un mal moment. Miro amb més freqüència Màsters no de l’universo, com en Heaman, sinó dels acabats amb una BA, com a gran sortida de la meva odiosa rutina. Aquest món laboral en el que estic, almenys en el nivell en que ara em trobo, no és en absolut excitant intel•lectualment. Més aviat em sento desaprofitat. Però clar, fer-ne un amb cara i ulls és un esforç. O es deixa de treballar (perquè és a temps complert) durant un any i es paga de l’ordre de 60.000 euros, o es fa en caps de setmana durant dos anys pagant el mateix i perdent la salut en barrejar una feina tan absorbent en temps com la meva amb uns estudis igual d’absorbents (pel que diuen).
O em toca l’euro milió i visc la vida collonuda sense fotre brot mai més. Això estaria be. Qui fos na Paris Hilton amb cervell...

rien de rien!

noreply@blogger.com (bellosoli) — Sun, 08 Feb 2009 01:05:00 +0000

Es podria dir que actualment res no marxa. Si existeix un punt d'equilibri en que tot va be (amistats, parella, feina...), ara em trobo pròxim a l'oposat. Em queda la salut, això si. Consol de qui poc té.

Els amics amb qui crec que puc comptar són tan lluny que no els puc veure mai. I els que tinc per a prop, qui sap per què, són especialistes en fer el buit. Imagino que he perdut molta popularitat durant els darrers anys.

La feina ha estat un viacrucis durant els darrers mesos del que pensava que no en sortiria. Ara la cosa ha canviat. No és que sigui a una gran cosa, de fet professionalment segueix sent frustrant, però almenys ja no és la tortura (mooving?) que patia fins fa dues setmanes.

Per altra banda, imaginem tenir una parella de pàdel amb qui la relació personal és molt bona. T'hi portes genial, fas la birreta al club i tal i pasqual, sols que ja fa dos mesos que no jugues a pàdel. I clar, la darrera vegada que hi vas jugar també feia dos mesos que no hi jugaves. Total, un sol partit en quatre mesos. I a mi m'agrada jugar. Clar, sempre pots anar a jugar tot sol contra la paret, però no és el mateix que diguem. Arribes a pensar que l'altra persona ja té en ment un altre company. I aleshores et venen al cap les insinuacions de la teva antiga parella per jugar un partit amistós. O la gent del club, que n'hi ha tanta per triar. Perquè t'encens en sentir-li dir que amb parelles esporàdiques s'hi ha fet un fart de jugar perquè amb elles en tenia ganes. O sigui que a sobre et sents a dir que ets gilipolles. Així que se't passen les ganes de partit, de birreta i d'hòsties.

I és que hom també es va fent gran i cada cop s'allunya més de la plenitud física que diuen que l'home té als 25 anys. I percep en la seva pròpia carn, concretament al greix de la zona abdominal (altrament anomenada panxa), el canvi de metabolisme que sempre ha sentit a dir que es pateix als 27. I ho nota perquè baixar de pes mai no li havia costat, però ara no aconsegueix fer desaparèixer aquesta molesta, tot i que certament petita, acumulació greixosa instal·lada al melic i rodalies. Per no dir la tortura que li suposa córrer més de 10 minuts o aguantar un entrenament de tennis.

Aleshores es frustra en veure que el temps està passant i no es sent satisfet de com l'està vivint. Que la pala, a que encara és mitjanament actual, s'està quedant desfasada sense ni tan sols fer-la servir...

I jo què se, qui diu pàdel diu tennis, o res. Rien de rien!

em treu la son

noreply@blogger.com (bellosoli) — Sat, 10 Jan 2009 00:07:00 +0000

al llit resto amb les parpelles aclucades però els ulls ben oberts.

m'ha sobrevingut, com tantes altres vegades des de fa un temps, el mateix pensament.

em sembla que no estic preparat per acceptar que algun dia, com tothom, he de morir.

potser encara falten 70 anys, però el temps avança inexorablement.

tot era més senzill quan era creient.

però a veure...

noreply@blogger.com (bellosoli) — Fri, 12 Dec 2008 00:02:00 +0000

...què collons he menjat avui per haver-te de visitar tant?

qui truca ara?

noreply@blogger.com (bellosoli) — Thu, 11 Dec 2008 19:41:00 +0000

M'acaba de trucar, es veu que recent tornada de vacances (encara estava al taxi venint de l'aeroport), una persona amb qui feia força temps que no hi parlava. Deia que els darrers dies, sense saber perquè, tenia moltes ganes de parlar amb mi.

I jo, que ja tinc uns anyets, de seguida he sabut per què.

Al cap de l'estona m'ha explicat que segueix soltera i que acaba de tenir un desengany, ojito, amb un italià que havia vingut per un sol mes i que, coses de la vida, el dia abans de marxar li va confessar que a Itàlia l'espera la seva xicota i que millor deixar-ho estar. (serè jo l'únic a qui no li sorprèn això venint d'un italià com d'un argentí?)

Laments diversos de l'estil que no entén com porta quatre anys sense parella (que realment en són tres i poc, que si fa dos que surto amb la meva xicota i portava un any i poc de solter... els números canten!)

I jo què vol que hi faci? prou en tinc jo amb la meva pena, que porto 3 mesos que anar a treballar és un suplici (m'han canviat de grup i el meu nou cap i jo som incompatibles).

Però be, tal dia farà un any i la feina millorarà (o jo em moriré del mal de ventre que em produeix). I al proper desengany tornaré a rebre una trucada. I el fred marxarà (perquè no vegis quin pal em fa haver d'anar a jugar a tennis ara amb la rasca que fot!)

Realment cal?

noreply@blogger.com (bellosoli) — Thu, 11 Dec 2008 19:32:00 +0000

Realment cal carregar-se un mite de la meva infantesa fent aquest trunyo?

No cal per pel·lícules de tot. I menys encara esforçant-les per a que siguin dolentes.

Ni de conya la veure. Jo em quedo amb el record del bo!

és evident que me n'he posat massa...

noreply@blogger.com (bellosoli) — Tue, 02 Dec 2008 18:48:00 +0000

Tinc les mans que fan pena. Quan arriba el fred se'm ressequen fins al punt que m'acaba sortint sang pels artells o nusos (no sé si el significat d'aquestes dues paraules és exactament la de "nudillos" però me la jugo) de les mans.

Total, que tanta pena em fan que m'he posat crema. I me n'he posat tanta que em rellisca el ratolí de l'ordinador. Em patinen fins i tot les tecles!

Doncs això, que és evident que me n'he posat massa.

Mindundi

noreply@blogger.com (bellosoli) — Mon, 01 Dec 2008 22:24:00 +0000

Algú s'ha sentit mai com un mindundi?

Doncs en això estem...

de sancions

noreply@blogger.com (bellosoli) — Mon, 01 Dec 2008 21:48:00 +0000

Fa uns dies hi va haver força polèmica perquè algú va insinuar que els periodistes que cometen errades en la llengua que escriuen, en aquest cas el Català, haurien d'ésser sancionats.

Evidentment, els periodistes no van trigar a deixar-lo com un drap vell.

Per contra, jo aniria un pas més enllà. Com pot ser que se li doni un títol de periodista a algú que no sap escriure sense cometre faltes? Quin nivell tenen les facultats de periodisme? Algú s'imagina que els metges entressin en còlera si algú insinués que caldria sancionar-ne als que confonguessin el cor amb el fetge? O algú s'imagina un enginyer que no sàpiga sumar? un perruquer que talli orelles o un informàtic que no sàpiga fer anar l'ordinador?

Si, si, es podria dir que tots els exemples que he dit són més greus. Però és que per un periodista la llengua és la seva eina de treball, i l'hauria de dominar prou com per no tenir cap mena de temor a la imposició de sancions. Més encara havent-hi les eines de correcció automàtica que hi ha avui en dia. Si fins i tot l'Enciclopèdia Catalana es pot consultar gratuïtament per internet!

Tampoc vull ser injust posant a tots dins d'un mateix sac. Perquè és cert que hi ha molts professionals del periodisme que pel que fa a la llengua són molt correctes.

Però fins que trobar errades als diaris deixi de ser un entreteniment ben fàcil i passi a ser un exercici de la màxima dificultat; o fins que no arribi el dia en que a televisió espanyola o en qualsevol film doblat al castellà (perquè els errors no es fan només en Català) deixi de sentir "la dije que se fuera" (que tots sabem que el leísmo i el laísmo són trets característics de certes zones, però no fa de bon ús quan es pretén parlar un castellà neutre. O a cas hem sentit mai un accent profundament andalús, o gallec, o català, o aragonès... presentant el telediario); fins que no es deixi d'errar amb tanta facilitat dins d'un món professional en que no s'hauria, jo no sols estic d'acord amb les sancions, sinó amb revisar uns estudis que avui en dia no garanteixen que la totalitat dels seus llicenciats dominen una eina essencial per a la seva feina.

A tot això, la crítica fàcil a la meva opinió seria cercar alguna incorrecció (que segur que la hi ha) en el meu text. Val a dir, però, que jo només tinc el nivell C perquè sóc de ciències i prou feina he tingut amb les meves eines de treball.

fins els...

noreply@blogger.com (bellosoli) — Mon, 01 Dec 2008 20:13:00 +0000

Doncs això, que m'agradaria poder cridar ben alt:

"n'estic fins els collons!"

la màquina del temps

noreply@blogger.com (bellosoli) — Tue, 04 Nov 2008 23:19:00 +0000

Viatjar físicament a través del temps no sembla gaire factible. Seria força pràctic tornar enrere i canviar certes decisions que el temps va demostrar ser errònies o viatjar al futur amb un bolígraf i un paper per anotar-se la combinació guanyadora de l'euro milió.

El que em xoca és la facilitat que té la nostra ment de tornar enrere i submergir-se en una època pretèrita amb tanta facilitat. Endinsant-nos fins al més profund dels nostres sentiments. Vivint el que aleshores patíem.

És curiós veure com es pot tornar tres anys enrere amb tanta lleugeresa, sobretot quan tornar-ne quatre resulta tant inversemblant. És la força de la inseguretat i de les pors, que poden més que el seny.

La mosca al nas.

like tears in rain

noreply@blogger.com (bellosoli) — Fri, 24 Oct 2008 18:14:00 +0000

Hi ha moltes raons possibles per explicar per què en Roy perdona la vida a en Deckard quan el té al seu abast. Per mi no és altra que adonar-se que la seva pròpia mort és imminent, que el temps d'en Roy s'exhaureix; i que els replicants també tenen por a morir.

Potser "por" no és un mot que expliqui amb prou certesa el sentiment que evoca la mort sobre nosaltres, almenys sobre mi. Fa més por la incertesa del demà que la seguretat del no res rere la mort.

Segurament "tristor" explica millor el que comporta el concepte "mort". Tristor de saber que tot s'acaba i que més enllà d'ella no hi ha res. Pena en saber que el viatge es finit i que les experiències, aquelles que hem adquirit durant la vida i que conservem com un tresor, es perden per sempre més. Que no ha servit per res perquè no ho podem portar enlloc. Que ja no hi ha res més i que nosaltres ja no formarem part, ni tan sols en sabrem cap cosa, del que succeeixi en endavant.

És un horitzó tan complicat de comprendre com fàcil d'acceptar o admetre. Per molt que interioritzi que tal com no hi era abans del meu naixement no hi seré després de la meva mort, sé que mai no ho acabaré d'entendre en profunditat. La mort no és un Game Over d'un videojoc que es pot recomençar tantes vegades com es vulgui. És definitiva.

I per tot això en Roy va permetre que en Deckard visquès. Per la tristor que li provocava entreveure la seva mort i saber que "tots aquells moments es perdrien en el temps, com llàgrimes en la pluja". Necessitava que en Deckard seguís viu per tal que algú el recordés, per tal de poder transmetre les seves vivències i que no es perdessin en l'oblid del temps.

Com tots.

l'hivern s'apropa

noreply@blogger.com (bellosoli) — Sun, 19 Oct 2008 22:29:00 +0000

Je suis tellement enrhumé qu'on dirait qu'il est arrivé l'hivern!

...com voldria no haver d'anar a treballar...

ni demà, ni mai més!

atxim!

el meu avi (i la mort)

noreply@blogger.com (bellosoli) — Mon, 13 Oct 2008 18:04:00 +0000

Amb el meu avi hi vaig passar innombrables hores. Vaig passar d'esperar a casa seva a que ell tornés d'anar a comprar, a saber que sempre el trobaria perquè ja no sortia de casa. Era trist sentir-li dir que ja n'estava cansat, perquè ja no era vida això que tenia. Tot i així, tot i no poder sortir sol pel carrer, perquè pujar i baixar escales no era tasca fàcil per les seves velles cames, va estar força be fins al final. Tant físicament com psicològica. O, al menys, no va estar malament del tot.

Els darrers dies els va passar entre l'hospital i casa seva. Quan el van ingressar per darrer cop tot pintava molt malament. Ni els metges ni ningú no tenia massa esperances. L'anava a veure quan podia. Aleshores jo vivia a Barcelona, i només tornava a casa els caps de setmana. Una de les vegades que hi vaig anar el vaig trobar dormint. Vaig seure'm a la butaca i vaig esperar pacient a que es despertés. Quan ho va fer no em va reconèixer. Es trobava desorientat i es pensava que jo era un lladre. Em va dir que si no marxava trauria una pistola que tenia sota el coixí. Quan vaig encendre el llum i li vaig dir qui era finalment em va reconèixer. No va parar de demanar-me perdó, pobre home.

Des d'aleshores, quan parlava de mi sempre deia "pobre Antonio", aparentment excusant-se pel que havia succeït aquell dia, però en el fons ho deia per tot plegat. Aquell havia estat un any horrible per mi, i ell prou que ho sabia. Els metges hi van trobar una millora, i li volien donar l'alta en un parell de dies. No obstant, vaig voler anar-lo a veure abans del partit del Nàstic. Jo ja anava vestit de vermell, que estava a punt de pujar a primera, però tenia prou temps per visitar-lo.

En veure'l, però, no ho vaig tenir tan clar com els metges ni com la meva família. Vaig decidir quedar-me amb ell tant com pogués. Vam parlar. Estava millor que els dies anteriors però, en el fons, més apagat. I les seves paraules desprenien comiat per tot arreu. Ja no recordo massa que em va explicar. Només recordo que quan ja estava cansat i va necessitar dormir es va acomiadar de mi amb un "pobre Antonio". Aquest no significava el que els altres. Ho vaig percebre com un clar comiat. Com un adéu amb l'amargura de saber que se n'anava sense veure'm feliç. Perquè als avis els hi agrada saber que se'n van amb la família apanyada. En aquella darrera conversa vaig percebre en ell una por que mai no havia sentit o, almenys, mostrat. La por a morir. Em va dir: "disfruta de la vida, porqué pasa muy deprisa, tan deprisa..."

I si, passa molt de pressa. Dos dies després una trucada em va despertar a les set del matí. Era el meu pare que m'informava de la mort del meu avi. Fou el 30 de Maig del 2006. Quasi 91 anys que no li van semblar més que un sospir. Records llunyans que sentia haver viscut el dia anterior i que ara només romanen en els seus éssers propers. Vivències que, poc a poc, s'aniran perdent en l'oblit del temps.

I la buidor de la seva absència.

El meu avi (i jo)

noreply@blogger.com (bellosoli) — Mon, 13 Oct 2008 17:30:00 +0000

Abans dels 60 anys esdevingué per primer cop avi, quan encara era fort. Ho fou del meu germà gran. Arribant als 70 en fou per tercera vegada i darrera. Aquest va ser el meu torn i la força, poc a poc, li començava a minvar. Tot i així encara el recordo actiu. Enyoro les tardes després de classe quan, per sorpresa, apareixia esperant-nos a mi i a ma germana a mig camí del col·legi cap a casa. Mai no sabia quan apareixeria, i el dia que ho feia m'il·lusionava d'allò més.

Als estius m'estava una bona temporada al xalet dels meus avis amb els meus germans. Allà el veia treballar la terra, jugava amb les eines que tenia escampades, ens vigilava mentre ens banyàvem a la piscina i ens deixava acompanyar-lo fins al poble veí per a comprar el pa. En fer-nos grans, vam deixar de fer les estades estiuenques al xalet dels avis, tot i que els visitàvem de tant en tant. Ells hi estaven mentre durava el bon temps.

No sé quan va començar a minvar la seva energia. O si. Si hi penso és un moment molt clar. El meu avi mai no va estar malalt. A part de sord com una tàpia, mai no va patir cap malaltia ni refredat. Un dia, però, als 80 anys, li van trobar un problema al cor (no recordo exactament què) i el van haver d'operar per força. L'operació va sortir bé i se'n va refer, però a partir d'aquell moment va començar la davallada.

A partir d'aleshores, a la meva adolescència, va ser quan més hores vaig passar amb ell. Quan sortia de classe, fent temps per anar l'entrenament de bàsquet, a anglès o per a que em recollís mon pare i anéssim cap a casa, em passava llargues estones a casa dels meus avis. Allí estava amb l'avi, qui m'explicava les seves batalletes, l'àvia, que encara cosia, la Tieta Mundeta lamentant-se dels anys de mes que ella deia que estava vivint i que ja li sobraven, i la Tía Inès, que solia venir de visita per les tardes a veure la televisió. M'explicava com va haver d'anar a una guerra que el va enganxar a contrapeu, com es va haver d'espavilar després d'aquesta i com la misèria era el pa de cada dia. Mentre l'avia va cosir ens estàvem a l'habitació on exercia, parlant amb ella. Jo solia jugar a clavar les agulles de cap a la taula de fusta que utilitzava per cosir i a unir les agulles amb un fil. Quan va deixar de cosir ens vam traslladar cap al menjador, tot i que de tant en tant encara els trobava en aquella habitació que donava al carrer i on es gaudia de llum natural.

Poc a poc tot allò va anar desapareixent. Primer fou la Tieta Mundeta que, per un any, no va arribar al segle de vida, i per un altre any no va arribar a viure en tres segles diferents: el XIX, el XX i el XXI. Després va marxar l'Inès, causant un gran dolor al meu avi. Era la seva germana. Més tard seria el torn del meu avi i, finalment, de l'àvia. M'esgarrifa saber que el cicle de la vida no s'atura. I ara els meus pares són els que entren a l'etapa en que els meus avis van entrar quan jo era petit, i algun dia seré jo qui hi entri. I tard o d'hora, tot s'acabarà per sempre. Tots els meus records, tot el que ells em van ensenyar i guardo com un tresor, desapareixerà del tot. I jo també.

el meu avi (i l'època que desconec)

noreply@blogger.com (bellosoli) — Tue, 09 Sep 2008 22:07:00 +0000

M'agradaria saber-ne més dels següents anys de la vida del meu avi, però mai no me'ls va explicar. La guerra sempre va ser el tema principal de les seves narracions. En gran mesura, imagino que fou així perquè aquest és un tema força recurrent (només cal veure la de vells que expliquen les seves desdites a la guerra i la d'homes de mitjana edat que conten les seves batalletes a la mili). Per una altra banda, crec que en mi va trobar un oient interessat en un moment adequat. Perquè em consta que em va explicar episodis que ni tan sols el meu pare coneixia. Suposo que en arribar els darrers anys les persones volem transmetre tot el que fins aleshores ha restat en un segon pla i, així, saber que la nostra vida quedarà en el record d'algú. Poder no és res de tot això, i només és la idea romàntica de tot plegat que me'n faig jo mateix induït per la tristor que sempre m'ha produït i, intueixo, produirà témer que amb la fi de la vida hom caurà en l'oblid absolut. Que 90 anys de vivències no acabin llegant res.

Només m'han arribat pinzellades dels anys que van passar fins al meu naixement. Això, però, té un remei que consisteix en preguntar al meu pare. Algun dia hauré de trobar temps per fer-ho. Pel que en sé, compartir pis amb la família de la meva àvia no omplia pas de joia el cor del meu avi. La seva gran evasió va arribar en comprar una parcel·la on s'hi va construir un xalet. Des d'aleshores fins que la salut li ho va permetre, va dedicar el seu temps lliure al petit hort que hi va fer. Pujava amb el seu cotxe i s'hi estava hores sota el sol, en una solitud que a ell ja li agradava prou. Una solitud que jo també freqüento i necessito. En això m'hi reconec recordant al meu avi. Diuen que el meu caràcter ha sortit d'ell. Potser és cert. I poder ell se'n va adonar prou com per ensenyar-me la lliçó de no cometre mai el seu error: mai no m'he de deixar vèncer pel meu destí, perquè aquest no està pas escrit i sols nosaltres tenim la darrera paraula sobre aquest.

almenys les dents no em fan mal

noreply@blogger.com (bellosoli) — Sun, 24 Aug 2008 23:29:00 +0000

Del cap als peus tot em fa mal. Estic totalment cruixit de l'activitat del cap de setmana. Ja en venia, val a dir, d'un partit de tennis maratonià durant el matí del dimecres, i d'un de pàdel al vespre del mateix dia. Però les quasi quatre hores de paintball del dissabte matí-migdia han estat matadores pel meu cos. Tinc quatre blaus de les boles de pintura que van poder impactar contra mi. La resta del dolor prové dels cruiximents associats a un esforç superior al que el meu cos està acostumat.

Arrossegar-se pel terra al més pur estil Rambo, i estar de cuclilles llarga estona, esperant que el foc enemic minvi per poder avançar esgota. Si a això li afegim la tensió que es té durant la partida, tenim com a resultat un Toni ben esgotat.

Això si: mola molt. Més encara sabent que vam guanyar per pallissa a l'altre equip (6 partides a 2).

Després de dinar, ja que encara no estava prou fet pols (la llengua només m'arribava als genolls i no a terra), vam fer "orientació". En altres paraules: agafa una brúixola i un mapa i segueix un itinerari per un camí entre torrents ple de branques i plantes, fatal per l'esquena d'algú de metre noranta.

I per acabar el dia: sopar i festa. I per fi, anys després, em vaig fotre una bona festa amb els amics amb qui m'he fet les millors festes. La falta de costum de sortir va fer que amb la meitat d'alcohol arribéssim al contentillo (bé, una mica més que contentillo) i fins les 6 de festa. Jo, que tant que solia sortir, i ara m'he de felicitar perquè un dia he conseguit sortir fins les sis! I és que feia més de dos anys que no sortia de debò...

Avui ha estat dia de fer el gos. De llevar-se molt tard, dinar i fer migdiada. Una volta pel poble i a la nit tornada a Tarragona. Dues horetes de cotxe i arribada a casa.

Tot això en honor d'un molt bon amic meu que es casa d'aquí dues setmanes. I és clar, es mereixia un bon comiat de solter! Ara vaig a dormir. Com he dit, em fa mal tot excepte les dents. Demà segur que me'n faran, per boques!

agonia

noreply@blogger.com (bellosoli) — Thu, 21 Aug 2008 15:15:00 +0000

Em sap greu veure com agonitza aquest blog. Saber que la culpa és meva encara em dol més. El temps es pot trobar, no costa tant si es cerca amb ganes i cura.

En la meva defensa puc dir que habitualment (ara no, que estic de vacances) treballo moltes hores amb una certa càrrega de pressió i generalment amb una pantalla d'ordinador al davant, pel que arribo fatigat i sense ganes d'encendre el meu de casa. Tenir parella absorveix la resta de temps, i el poc que tinc per mi és dedicat a jugar a tennis. El temps és tan fugaç...

El que més em turmenta, però, és la falta de llibertat per escriure com ho he fet sempre: sincerament. Ara no menteixo, però no allibero tot el que penso i he de cercar eufemismes per a dissimular els tabús. I és que hi va haver ulls que m'observaven. Tot i que la meva pràcticament nul·la activitat blogera dels darrers temps, sumat a la clausura que vaig fer del blog (tot i que vaig reobrir-lo mesos més tard), han fet perdre l'interès d'aquest blog (les estadístiques diuen que em visiten quatre gats) resti en no res, a cada paraula que escric tinc por que la llegeixin els ulls que no toquen.

I se m'esgota el temps, sense recordar cap on anava aques post. Marxo. Estic segur que ja fa molt que no em llegeixen. Però mai no es sap.

en vacances

noreply@blogger.com (bellosoli) — Sat, 02 Aug 2008 20:20:00 +0000

per fi, després de tant de tems i d'un darrer mes esgotador ple de jornades inacabables, arriben les vacances.

I demà, si no hi ha cap contratemps, a volar cap a NY.

El meu avi (i la meva àvia)

noreply@blogger.com (bellosoli) — Wed, 25 Jun 2008 18:22:00 +0000

A la ciutat de Tarragona, on viuria la resta de la seva vida, va conèixer na Pepita, que seria la seva dona per sempre més. Desconec aquest episodi. D'entre les mil històries que em va explicar el meu avi mai no hi va figurar aquesta. La meva àvia sempre va ser més del pressent, i el que m'explicava era el que l'ocupava al dia. Esperava, això si, que fos jo qui li expliqués coses a ella, desig que jo no podia acomplir massa sovint degut a la meva tendència natural a l'introversió. Com deia, el meu avi es va casar amb una Tarragonina d'ofici costurera. Filla d'un violinista propietari d'una papereria, havia viscut tota la vida a la seva ciutat natal. La ciutat del seus pares, avis i besavis. Més enrere, però, ja no en sé res. Temo que això ja resta perdut en el temps. La guerra la va viure, com quasi be tothom, atemorida i pendent de les sirenes, al so de les quals anava cap al refugi o, almenys, sota l'escala de la planta baixa.

No recordo si el meu avi ja estava jubilat quan vaig nàixer, però imagino que sí. El que si que se és que la meva àvia va treballar fins que ja va ser ben gran. Jo anava a l'institut quan ella es va jubilar. Tindria quasi bé 80 anys. Així va tancar el taller que sempre va tenir a casa seva. Allà on les senyores amb un important poder adquisitiu s'anaven a fer els vestits a mesura. La meva àvia va treballar tota la seva vida, fins i tot la nit de noses quan es va veure obligada a acabar un vestit que una clienta li exigia. De capriciosos i mancats d'escrúpols sempre n'hi ha hagut.

Del seu matrimoni en naixerien dos fills. Van viure sempre en un pis al portal del cas antic, a tocar de la Plaça de la Font. A casa seva sempre hi va haver la mare i les tietes de la meva àvia. I aquesta fou, doncs, la segona gran desdita, lligada íntimament a la primera i fonamental, que va ocupar la vida del meu avi. Mai no va poder viure sol amb la dona. Només ho va fer als darrers anys de vida, quan ja eren massa grans. En Ceferino seguia sent esclau del seu destí, aquell que mai no el va deixar triar. Tot i que, també és cert, el destí no esclavitza sinó que som nosaltres qui ens deixem esclavitzar per ell en no ser capaços de plantar-li cara.

27

noreply@blogger.com (bellosoli) — Tue, 10 Jun 2008 21:36:00 +0000

Podria ser els dies que feia que no obria el blog, però no és pas això car em temo que en fa més. Vint-i-set és el número al que m'apropo inexorablement, deixant enrere definitivament el seu precedent: el 26.

És trist adonar-se de com pot arribar a afectar, sense ni tan sols adonar-se'n, un fet tan insignificant com aquest. Peró és que no és el canvi de número el que fa por, sinó començar a recordar en dècades i ja no anys. Saber que encara no he fet res quan tants han fet tant en menys temps. Ni tan sols sé si estic on volia estar.

Els minuts es precipiten i el dia, el darrer d'una xifra que m'ha acompanyat durant un any, s'acaba. En comença una altra.

El meu avi (i la postguerra)

noreply@blogger.com (bellosoli) — Thu, 08 May 2008 21:20:00 +0000

La guerra va acabar i, cadascun pel seu camí, tots dos germans la van sobreviure tot i que l'olor a mort de les trinxeres va arrelar als pulmons del germà del meu avi, en Jesús, fins a provocar-li una prematura mort. Una mort que va arribar anys després de la guerra, però molt abans del que li hauria tocat per edat. La fi de la guerra, per al meu avi, com per a quasi bé tothom, foren temps molt durs en que sobreposar-se a les adversitats, pel que qualsevol feina era benvinguda. Als carrers de Madrid exercia la seva d'arrencar cartells de la pared per un sou que ell em confessava miserable. Sense massa esperança en una postguerra fosca, va trobar-se amb el que va ser el seu capità durant els darrers 3 anys. Aquest, que havia pujat força de rang (desconec, això si, fins on va arribar. Admeto la meva ignorància en l'escala militar), i en considerar que aquesta no era feina per algú que l'havia servit durant tant de temps, li va aconseguir una feina més ben remunerada. Per a exercir-la, doncs, va partir direcció Barcelona. Fou la Ciutat Comtal la que l'ocupà durant un temps fins que el van destinar a Tarragona.

La feina, maquinista d'una locomotora de l'empresa estatal de carburants, li va assegurar el plat a taula d'aleshores en endavant. Per contra, fou la combinació d'aquesta feina amb els estralls de la guerra el que van provocar la seva progressiva sordesa, que quasi va impedir la conversació amb ell els seus darrers anys. I és aquesta la que va propiciar la imatge de l'avi amb l'audiòfon que sempre he viscut. De la guerra li va quedar aquesta sordesa i també la metralla d'una granada que el va acompanyar durant quasi cinquanta anys. Recordo que va ser a la meva tendra infantesa quan, finalment, la hi van extreure del front (estelles metàl·liques, poc més).

je voudrais m'amuser

noreply@blogger.com (bellosoli) — Sat, 26 Apr 2008 14:48:00 +0000

No se si és la feina que m’absorbeix la vida, o la meva vida que m’aboca a la feina. Res, però, em diverteix, amb prou feines m’entreté.

Dormo o llegeixo. Llegeixo i dormo per passar l’avorrit cap de setmana. Esperant l’hora de dinar, he vist la formula 1 preguntant-me com em podia agradar tant fa tants anys. Canviant de canal sovint per veure un partit de futbol anglès que no tants anys enrere m’hauria retingut davant l’aparell. Crec que s’apropa el duel entre Barça i Madrid. Anys enrere vivia aquell dia amb intensitat i nervis. Ara, però, m’és ben igual.

No vaig al cinema perquè cap film no m’agrada. Ni tan sols me les miro a casa perquè no trobo res que m’interessi. I les pel•lícules que em van agradar resten en l’oblit per la mandra que em provoca pensar en tornar-les a veure. El gimnàs resta tan lluny en les meves intencions que els tristos cinc minuts que me’n separen esdevenen insuperables com si de 5 hores es tractés.

Fa tant que no bec un cubata que ja em cansa recordar les llargues nits de vetlla i curts matins de son. M’horroritza l’ambient de fum que no em deixa respirar tot i que abans el tolerava. Ara no son les onze de la nit que els ulls se’m tanquen i les cames em fan un mal prou molest com per no pensar en més que en dormir.

Penso en la feina constantment, mirant com puc millorar allò que he fet, pensant com puc planificar el que resta per fer. Maleït perfeccionisme obsessiu que m’allunya del món o, potser, trista buidor que deixa l’única excitació en la feina.

I desitjaria que tot allò que m’agradava ho continués fent, però ni tan sols trobo res que ho pugui substituir. Trist avorriment.